Home

Algo personal

  • Jul. 4th, 2009 at 5:36 PM
dean impala
Joan Manuel Serrat)

Probablemente en su pueblo se les recordará
como cachorros de buenas personas,
que hurtaban flores para regalar a su mamá
y daban de comer a las palomas.

Probablemente que todo eso debe ser verdad,
aunque es más turbio cómo y de qué manera
llegaron esos individuos a ser lo que son
ni a quién sirven cuando alzan las banderas.

Hombres de paja que usan la colonia y el honor
para ocultar oscuras intenciones:
tienen doble vida, son sicarios del mal.
Entre esos tipos y yo hay algo personal.

Rodeados de protocolo, comitiva y seguridad,
viajan de incógnito en autos blindados
a sembrar calumnias, a mentir con naturalidad,
a colgar en las escuelas su retrato.

Se gastan más de lo que tienen en coleccionar
espías, listas negras y arsenales;
resulta bochornoso verles fanfarronear
a ver quién es el que la tiene más grande.

Se arman hasta los dientes en el nombre de la paz,
juegan con cosas que no tienen repuesto
y la culpa es del otro si algo les sale mal.
Entre esos tipos y yo hay algo personal.

Y como quien en la cosa, nada tiene que perder.
Pulsan la alarma y rompen las promesas
y en nombre de quien no tienen el gusto de conocer
nos ponen la pistola en la cabeza.

Se agarran de los pelos, pero para no ensuciar
van a cagar a casa de otra gente
y experimentan nuevos métodos de masacrar,
sofisticados y a la vez convincentes.

No conocen ni a su padre cuando pierden el control,
ni recuerdan que en el mundo hay niños.
Nos niegan a todos el pan y la sal.
Entre esos tipos y yo hay algo personal.

Pero, eso sí, los sicarios no pierden ocasión
de declarar públicamente su empeño
en propiciar un diálogo de franca distensión
que les permita hallar un marco previo

que garantice unas premisas mínimas
que faciliten crear los resortes
que impulsen un punto de partida sólido y capaz
de este a oeste y de sur a norte,

donde establecer las bases de un tratado de amistad
que contribuya a poner los cimientos
de una plataforma donde edificar
un hermoso futuro de amor y paz.



(creo que no la he colgado antes, pero si ya la habíais leído por aquí, lo siento. Es que cada día me gusta más).

Tags:

Viure sense tu

  • Jun. 27th, 2009 at 12:30 PM
dean impala
VIURE SENSE TU
(Antònia Font, Slurp 1998)

Dolça besada té gust que s’acaaba
pont i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d’alens que se trobaven
de cabells que s’embullaven
de mans i de perfums.

Dolça besada...

Jo no sabia que en sa nit me tastaries
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
la teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que la vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal la meva vida
i sense tu ja no me val.

I l’horabaixa la deixam passar
i me mires tan a prop que me fa mal,
que surt el sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics que som amants.

Tags:

Del bosque de tu alegría

  • May. 15th, 2009 at 9:15 AM
fine

Porque de ti volví a aprender el nombre de las cosas.
Porque de ti volví a aprender lo necesario.
Pan, casa, destino, camino.
De ti volví a aprender. Del bosque
de tu alegría. De manos
de tu sereno misterio.
Quedaba mucho por hacer:
arreglar la huerta,
hablar con los perros,
pasear por las orillas del otoño.
Quedaba mucho por hacer.
Quedaba mucho.
Porque de ti volví a aprender lo necesario.
A prescindir de lo inútil,
que nada es precario.
Del brillo de tus ojos
a disfrutar el tiempo lento.
Y cuatro cosas útiles de tu gesto cierto.
Y muchas cosas más de ti aprendí.
Y quedaba mucho por hacer.
A tirar el lastre, de eso que es la existencia.
Del tráfico, del peso de los lunes.
Gris, cielo, hoguera, camino.
De películas malas.
A robarle el tiempo al minutero,
que los relojes matan el tiempo.
Quedaba mucho por hacer:
recoger los sueños en las noches frías
como cuando no hay peces recojo las redes vacías.
Quedaba mucho por hacer.
Quedaba mucho.
Aprendí a sumar lo lógico y lo incierto.
A poner la mesa.
Aprendí a tolerar la presencia necesaria
de las arañas.
Aprendí a soportar sólo lo soportable.
Y quedaba mucho por hacer,
rechazar el tedio, luchar contra él.
Y quedaba mucho por hacer.
Limpiar de malas hierbas el prado,
arrancar las rejas y cercados.
Hacer montones: perros con gatos.
Hacer montones: soles y estrellas.
Borrar las señales de vuelo
para que los pájaros sean dueños del cielo.
Y quedaba mucho por hacer...
Y quedaba mucho por hacer...
Y quedaba mucho por hacer...
Y quedaba mucho por hacer...




Esta canción de Manolo Garcia, que hace tiempo que no recordava, siempre me ha parecido una de las más bellas declaraciones de amor del mundo.

Earth's day

  • Apr. 22nd, 2009 at 9:18 AM
dean impala
Happy Earth's Day, everyone!!



I know I've already posted this song before, but today, for her, here it is.



Have a nice day, my beloved.

Tags:

Una giornata perfetta_Vinicio Capossela

  • Apr. 20th, 2009 at 9:54 AM
robin
E’ una giornata perfetta
passeggio nella strada senza fretta
ascolto Vic Damone
alla radio diffusione
a spasso per la mia citta’
Giornata di sole
trovata da solo
mi rado in canottiera
e tutto il mio pensiero
è solo un motivetto per farfisa .. Viel spass!
Il giovedì mi cade sulle scarpe
mi veste a pennello
a passo di tip tap
fresco d’acqua di Colonia
l’aria mi bacia e sogna
E’ una giornata perfetta
accendo la prima sigaretta
camicia a quadrettino
modello tabacchino
pettine al taschino
bacio un caffè Tubino
La vita è un ricciolo leggero
nel vapore un filo
cielo color mattino
color cestino
azzurro dell’asilo
Fischiare quando passan le ragazze
come primavere
fischiare e rimanere
al tavolo seduto
non inseguire niente
né botole né imbuto
perché..
E’ una giornata perfetta
passeggio nell’attesa senza fretta
il tuo pensiero in testa
mi rifa’ la scrima
e tutto è ancora prima
leggero nell’attesa
prima che si consumi
prima che si ripeta
Le frenate degli aerei in cielo
mi fanno l’occhiolino
è qualcuno che mi pensa da vicino
la sola nuvola di questo mattino
E’ una giornata perfetta
nella giardinetta che ci aspetta
vestito da pic nic
modello spic e span
anche le fronde ridono
dagli alberi sorridono
Male non c’è
far così è così gentile
fischiare salutare
sulla giacca ho appuntato un fiore
nell’estasi d’insonne
ovunque
spargere le rose
Non si è fatti per stare a soffrire
andarsene se è ora di finire
affidarsi alla vita senza più timore
amare con chi sei
o dare a chi ti da’
e non desiderare sempre e solo
quello che se ne va..
Girare saltellare
appesi a un cocktail da ombrellino
toccare il cielo da vicino
a passo di tip tap
nuvole d’acqua di Colonia
l’aria mi bacia e sogna..

--------------

I just listened to this and fell in love with the song ^_^



On the other hand, [info]cazarrabo showed me this awesome webcomic: Joe Loves crappy movies

Tags:

Mi corazón

  • Apr. 17th, 2009 at 5:03 PM
dean impala
Mi corazón vigila por un agujero el exterior.
Mi corazón escribe versos con un trozo de carbón.
Lo encontrarás disimulando para no hacerse notar.
No tiene voz, sólo si escuchas oyes su respiración

Loco, viejo y desquiciado
Sufre con su confusión.
Tantas veces ignorado,
Ahora es preso del temor.
Se encerró con muchas llaves
Y después se las tragó.

Y hoy que sé su decepción,
Lucho por ganarme su perdón.
Hago esfuerzos por probar
Que aún estoy a tiempo de cambiar,
De sentir, de añorar...

Pero él no irá a confiar en alguien que como yo va
Con la razón tambaleando
Entre el descuido y la obsesión.
Mi corazón ya no palpita con un poco de emoción.
Mi corazón hace ya tiempo que anunció su rendición.

Si yo pudiera ser valiente,
Estar siempre a su lado,
No dejaría cabos sueltos,
Nudos mal atados.
Ni un rincón en el olvido,
Ni hojas secas en un libro,
Ni una lágrima en un frasco,
Ni otro corazón herido.

Loco, viejo y desquiciado
Sufre con su confusión.
Tantas veces ignorado,
Ahora es preso del temor.
Se encerró con muchas llaves
Y después se las tragó.

Y hoy que sé su decepción,
Lucho por ganarme su perdón.
Hago esfuerzos por probar
Que aún estoy a tiempo de cambiar,
De sentir, de añorar...

Marc Parrot

Tags:

FA CALOR _ Antónia Font

  • Mar. 20th, 2009 at 8:48 AM
dean impala
Consider que en principi no és sa plàstica
d'un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d'un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i vicis.

Consider que en principi no és sa nàutica
d'un vaixell que pesca escamarlans i gambes,
i que navega amb alegria i molta pràctica
i deixa una via blanca i oxigenada.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar un calamaret amb gust de sípia,
d'un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Consider que en principi no és sa plàstica
d'un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d'un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i vicis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar un calamaret amb gust de sípia,
d'un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc.

Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m'estimes
durant es següents trenta mil dematins.

Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc graus.

Tags:

Oh, se m'oblidaba

  • Feb. 13th, 2009 at 11:27 PM
dean impala


poemes i promeses )

Ja fa deu anys que en Carles ens va deixar.
En el seu moment va ser tot un shock. A saber on sería ara.
El que es segur és que haguessim tingut més cançons com aquesta.

És curiós, amb el temps m'he adonat que moltes de les seves cançons paralaven de viure al máxim, al moment, com si d'alguna manera sabés que no tenia molt de temps. O potser es només es l'aura de vida boja del cantant de rock. No sé.

En fi, us deixo una de les meves cançons favorites de Sau com a tribut.

Tags:

Decir amigo

  • Feb. 1st, 2009 at 11:10 AM
dean impala
Decir amigo
es decir juegos,
escuela, calle y niñez.
Gorriones presos
de un mismo viento
tras un olor de mujer.

Decir amigo
es decir vino,
guitarra, trago y canción
furcias y broncas.
Y en Los Tres Pinos
una novia pa' los dos.

Decir amigo
me trae del barrio
luz de domingo
y deja en los labios
gusto a mistela
y a natillas con canela.

Decir amigo
es decir aula,
laboratorio y bedel.
Billar y cine.
Siesta en Las Ramblas
y alemanas al clavel.

Decir amigo
es decir tienda,
botas, charnaque y fusil.
Y los domingos,
a pelear hembras
entre Salou y Cambrils.

Decir amigo
no se hace extraño
cuando se tiene
sed de veinte años
y pocas "pelas".
Y el alma sin mediasuelas.

Decir amigo
es decir lejos
y antes fue decir adiós.
Y ayer y siempre
lo tuyo nuestro
y lo mío de los dos.

Decir amigo
se me figura que
decir amigo
es decir ternura.
Dios y mi canto
saben a quien nombro tanto.

(Joan Manuel Serrat)

Tags:

Raons d'estat

  • Jan. 14th, 2009 at 12:08 PM
fine
Fa dies que porto aquesta cançó al cap.



Buscaba la lletra, però no la trobo, de tota manera, com diu la Blanca:

Jo no renego de res,
vull la Pau,
i vull ser fidel al seu nom.

Que al món ningú més sigue esclau
que el sol brilli igual per tothom...
Vull la Pau.
Vull la Pau.

Advertisement

Tags

Latest Month

July 2009
S M T W T F S
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 

Syndicate

RSS Atom
Powered by LiveJournal.com
Designed by Tiffany Chow