Aquesta tarda, aprofitant la manifestació general convocada pels tres grans sindicats, la gent de la Frigo ha reivindicat la precarietat de la seva situació sabent que molt probablement no cambiarem la decisió d'Unilever, però no l'acatarem en silenci.
Com que de tota manera hi anava a anar (a la mani), m'he afegit al seu grup, en part per acompanyar el pare, en part perque conec a la meitat d'aquella gent, en part perque és molt injust que una multinacional pugui decidir que 268 persones s'en van al carrer i ningú no pot fer res per aturar-ho.

De manifa

Com a totes les manis, m'ho he passat d'alló més bé. Perque no hem d'oblidar que a les mani anem a protestar, peró també anem a celebrar el nostre orgull de classe Obrera. I a demostrar a l'empresari i a la Patronal que potser ells tenen el poder económic, peró nosaltres som el motor i la força, i som força més. Que potser ara ens hem d'empassar la crisis que el seu sistema ha creat, però sabem (i saben) que serem nosaltres qui els traurem les castanyes del foc, i no a l'inrevés.

De manifa

I al final, a la plaça Sant Jaume, hem cantat la Internacional i m'he emocionat molt, perque allá al mig, entre tant treballador amenaçat amb l'atur, al costat del meu pare, puny en alt, ha tingut més sentit del que mai havia tingut. I Déu n'hi dó el que ja tenia.

De manifa

Salut, república i revolució.