?

Log in

Previous | Next

Adeu, Mossèn Boix

No sóc catòlica. Ni cristiana, vaja. No em defineixo ni tan sols com agnòstica. No tinc cap dubte raonable sobre si hi ha o no un ésser superior a sobre dels nostres caps. Sóc atea i, en la majoria dels casos, anticlerical. Respecto que la gent cregui en el que vulgui, però em revelo contra una classe que, en la meva opinió, s'han dedicat a subjugar la població a base de superstició, por i amenaces.

I, no obstant tot això, avui he atès una eucaristia en memòria de'n Mossèn Boix, qui va morir el passat divendres.

És la segona vegada que veig una església tan plena, sent l'altra vegada la missa de comiat que ell mateix va oficiar ara fa dos anys. Crec que el fet que hagi estat capaç, en totes dues ocasions, d'omplir de gom a gom el temple, no només de fidels creients si no també d'ateus i agnòstics confessats com la que aquí subscriu diu molt sobre la mena de persona que era.

I és que no era només un bon Mossèn, que suposo que ho devia ser, si no que era una gran persona. Un home de paraula suau i somriure afable, que ens va fer sentir com a casa fins i tot a la colla de frikis renegats que érem els monitors d'esplai en aquell moment. Era un home de ment moderna tot i la seva edat, un home que t'agafava de la ma i t'afalagava per les coses més senzilles, a qui era molt difícil negar-li un favor.

Avui hi havia nanos del cau molt joves, molt petits quan ell pujava a les excursions a fer-nos una d'aquelles misses mogudes i animades que ens deixava fer als del cau, però que han fet acte de presència juntament amb els seus monitors. Això m'ha deixat molt clar lo molt que va significar Mossèn Boix per l'esplai.

Em va commoure enormement saber que va deixar el seu cos a la ciència en un últim acte de generositat i servei. Com una mena de testimoni vital, com la constatació última de que era un mossèn guay.

Hi havia un raconet de la meva estimació dedicat a en Josep Boix i m'entristeix molt saber que ja no està entre nosaltres, tot i que feia més de dos anys que no sabia res d'ell. Però saber-lo mort es saber que ja no en tornaré a tenir noticies mai més i això és un comiat força més definitiu.

En dies com aquest sempre penso que tan debò el meu escepticisme sigui equivocat i ell tingués raó i hi hagi un lloc on les ànimes extraordinàries com la seva vagin a parar. Al cap i a la fi, no he de tenir raó sempre, no?

Comments

( 3 loves — Share the love )
roser_orquin
Oct. 11th, 2011 05:07 am (UTC)
Gràcies. Jo no he estat capaç d'escriure res sobre la mort de Mn Boix, o sigui que et demano permís per citar-te en el meu bloc. Perquè el que has escrit tu, atea, sobre ell, diu més sobre que ell que el que podria escriure una cristiana com jo.
Gràcies de nou pel teu do de la paraula.
braen
Oct. 11th, 2011 10:26 am (UTC)
Per descomptat que pots citar-me.
shiruf
Oct. 16th, 2011 08:49 am (UTC)
Tres ocasions: les seves "noces d'or" tambe van omplir.

Des del darrera l'altar, la cerimonia va demostrar que funciona i que no a l'esglesia catolica. Quan tingui uns segons, intento posar-ho per escrit.
( 3 loves — Share the love )

Tags

Latest Month

November 2014
S M T W T F S
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30      

Page Summary

Powered by LiveJournal.com
Designed by Tiffany Chow